``La mujer descuartizada no había presentado denuncia por violencia de género´´

Font:`` La mujer descuartizada no había presentado denuncia por violencia de género´´, extret del diari economista. es, escrit per la E.F.E,  del dia 20/11/12.

Enllaç directe:  http://www.eleconomista.es/legislacion/noticias/4411607/11/12/La-mujer-descuartizada-no-habia-presentado-denuncia-por-violencia-de-genero.html

Avui dia 12 de Novembre de 2012, a la web del  diari economista.es, s'ha publicat una notícia sobre un delicte de violiència de gènere, produit a la provincia de León (Viloria) . El marit després d'assessinar a la seva dona, ha esquarterat el seu cos, i l'ha posat en diferents maletes.  Posteriorment, s'ha entregat a la Comisaria Nacional de Polícia de A Coruña.

Ens trobem amb una de les manifestacions habituals de la violència de gènere portada a l'extrem. En aquest cas, i hores després d'haver assessinat a la seva dona, el marit es presenta a la fase detectada que pateixen molts agressors, anomenada  ``luna de miel´´. Aquesta fase dels agressors de violència de gènere es caracteritza per una actitud sumissa i d'arrepentiment per l'agressió comesa.; en aquesta fase acostumen a empanadir-se del que han fet i si la seva víctima continua en vida, li demanaràn perdó mil vegades i prometràn fer un canvi en la seva conducta.  En aquest cas, no pot demanar perdó perquè la seva víctima es morta, però la seva actitud d'arrepentiment es veu reflectida a la seva entrega voluntaria a la polícia.

Moltes vegades assistim a situacions similars amb resultat de suïcidi per part de l'agressor; suïcidi que mostra la desesperació què viuen una vegada s'adonen de la barbaritat comesa.

Apareixen amb aquests casos d'assessinat, la ira o qualsevol manifestació impulsiva què els porta a cometre el delicte; després ( més tard o més d'hora), torna ``mínimament´´ la racionalitat i s'adonen del crim comès; A partir d'aquí, la reacció és inesperada i pot passar que s'entregui o què es tregui la vida. 

Lloc on ha estat esquarterada la dona de 42 anys.

`` Te doy mis ojos´´

Tradicionalment s'ha associat la violència masclista amb l'ús de la força física mitjançant cops, empentes, bufetades, etc, que provoquen moltes vegades ferides amb sang, i això, ens evita anar més enllà, i  inevitablement es deixa en segona pla la violència psicològica, que aquesta queda arrelada al cervell de la persona agredida, bloquejant-la i anul.lant-la com a ésser. Per altre part, el fet de què no hi hagin ferides externes i l'actitud amable que adopta l'agressor amb el seu entorn (familiars, amics, companys de feina...), fa què es consideri a la dona com si fos una persona inestable. I després, quan la gent s'assebenta de tots els fets, pensen: `` no tenia pinta d'agressor´´. Però cal saber, què sovint els comportaments dels agressors d'aquesta classe de violència (a diferència d'altre tipus d'agressors violents), actuen de manera ``normal´´ quan es troben amb  gent , i per això, és més difícil detectar la seva conducta.

En el vídeo que penjaré a continuació, què és part de la pel.lícula ``Te doy mis ojos´´, es pot observar una escena de degradació i menyspreu d'un marit cap a la seva dona, sense necessitat d'utilitzar la violència física, però amb una gran dosi de violència psicològica.
 ''- No es eso lo que haces cuando hablas de tus cuadros, pasearte de arriba a bajo mientras te siguen, eso es lo que te enrolla, no? que vean lo guapa que eres, que te miren las piernas y el culo..´´

Aquesta pel.lícula a diferència d' altres, on l'agressor queda com ``el dolent´´ i la dona com ``la víctima´´, es pot veure una visió de l'agressor similar a l'atenenca d'una malaltia psíquica, segurament potenciada per l'entorn en què ha viscut.


VÍDEO : part pel.lícula `` Te doy mis ojos´´  http://www.youtube.com/watch?v=g9VVqALv7X0

El principi del fi

Per iniciar aquest blog, vull presentar un vídeo on es mostra què la violència de gènere pot cobrir totes les edats de l'ésser humà. Veurem també què fins i tot es considera normal què un integrant de la família mostri domini i agressivitat sobre la resta.

En aquest curt, s'observa que la nena ha après un comportament mitjançant l'aprenentatge vicari o per imitació (A. Bandura) dels models que té a casa.  Aquest fet queda demostrat quan  juga a pares i a mares.  Per això molts cops es diu : el fill d'un agressor, serà un futur agressor. L'antítesi del que deuria ser un comportament de respecte entre tots els membres de la família queda reflectit en el vídeo.

Per evitar situacions similars, s'han d'implicar totes les capes de la societat i assumir què serà una tasca que portarà anys i potser generacions . Lo essencial per canviar la dinàmica actual, seria l'eliminació del sistema patriarcal què encara és vigent en moltes famílies arreu del món; en segon lloc, l'educació que rebin els nens/es ha de ser igualitària e insistent amb el respecte mutu cap a l'altre, sense domini ni preponderància; d'aquesta manera, els nens/es podrien valorar si lo que succeeix a casa seva és o no és normal.  

Fa uns anys vam començar a donar les primeres passes, i potser ara estem començant a patir les conseqüències d'aquest canvi; conseqüències que es tradueixen en la mort de quasi 80 persones cada any a l'Estat espanyol, i milers de lesions en forma de cops, empentes, crits, amenaces, etc. Fins quan arribarà la cresta d'aquest comportament violent i masclista?

VÍDEO: Jugando a papás y mamás   - http://www.youtube.com/watch?v=GcRY4YQNvQg